La comèdia de l'ordinador (part 3)

Perdoneu per l’absència, però he tingut alguns problemes.

Us deixo amb el tercer (i últim) acte de la comèdia de l’ordinador.

ACTE 3

L’escena representa la botiga de l’INFORMÀTIC, que roman menjant escudella. En JOSEPH es refà del desmai després d’haver menjat arròs amb pèsols.

Joseph: Com ho tenim?

Informàtic: Bé! Aquí, ja acabant.

Joseph: Acabant? I el meu ordinador?

Informàtic: Ah, correcte! Em pensava que es referia al meu plat d’escudella.

Joseph: Escudella? Si són les onze del matí!

Informàtic: Per això mateix! És l’hora d’esmorzar, oi?

Joseph: Per això mateix! No és lògic esmorzar escudella.

Informàtic: Potser s’està referint als seus paràmetres logístics, però dins els meus, esmorzar escudella està completament establert, i àdhuc no fer-ho pot suposar una sanció econòmica i verbal per part de la meva dona.

Joseph (amb sorpresa): Dona? Vostè és casat?

Informàtic: Home, i tant! Des del dia que la vaig conèixer i li vaig posar el meu Pen-drive dins el seu port USB.

Joseph: Com vol dir? Que va casar-se amb una noia que no coneixia després de tenir-hi un afer?

Informàtic: És que quan va començar la descàrrega vaig adonar-me que no tenia antivirus i ja era massa tard per cancel·lar.

Joseph: Vaja… I la va deixar prenyada i la sogra el va obligar a casar-s’hi?

Informàtic: I ara! La sogra no em suporta! Però hauria de veure la meva dona!

Joseph: Per cert, i en Julià? L’ordinador, vull dir.

Informàtic: Ah sí, té raó. M’he pres la molèstia de cobrar-me els 158,40 euros més 20 pel taxi i 3,20 pel tabac. I també li he agafat un euro pel diari de demà, així ja el tindré. Espero que no li faci res…

Joseph (amable): No, home! A disposar! L’ordinador me’l podrà posar en una bosseta?

Informàtic: M’encantaria, però amb la conjuntura econòmica actual vam optar –des de l’empresa- per reduir tots els costos possibles, ja que l’oferta de bosses és prou elevada. Així que li proposem que se’l posi en una bossa adaptada pel transport de l’aliment fet de farina pastada amb aigua, generalment fermentada, i cuita al forn, especialment fet amb farina de blat.

Joseph… Perdoni, però… que m’ho podria traduir al meu idioma?

Informàtic: Бих искал, но с настоящата икономическа обстановка, ние отговарят от фирмата, с цел намаляване на всички възможни разходи, тъй като доставката на торби е достатъчно висока. Така че ние предполагат, че тури в торба, подходящи за транспортиране на храни, изработени от брашно с вода pastada, обикновено печени ферментирали и специално изработени с пшенично брашно.

Joseph: Es pot saber en quim idioma m’ho ha traduït!? Sembla rus.

Informàtic: Doncs no. L’hi he traduït al búlgar.

Joseph (crispat): He dit “al meu idioma”!! Em veu amb cara de búlgar?

Informàtic: No, però l’he vist amb cara de vulgar. Així que he pensat que la similitud fonètica dels dos mots podria ésser motiu d’irona, sense ànim d’ofendre’l, lògicament.

En JOSEPH agafa l’ordinador,i mira l’INFORMÀTIC amb cara de ràbia. Amb els dos braços agafant l’ordinador, obre la porta amb el peu i marxa.

FI DE L’ACTE 3

FI, EN GENERAL

Espero que la meva trilogia us hagi agradat. Amb una mica de sort encara seré a temps que em nominin pels Oscar. No! Aquest no! Aquest!!

La comèdia de l’ordinador (segona part)

El meu ordinador estava espatllat i només tenia temps (poc, ja us ho torno a dir ara) per escriure quatre notes a tall d’esquelet del post. Així que després de telefonar l’informàtic i vaig portar en Julià (àlies l’ordinador) al tècnic.

ACTE 2

L’escena representa el local de l’INFORMÀTIC, que està menjant arròs amb pèsols en un túper mentre mira un ordinador espatllat. Entra en JOSEPH amb la torre en braços i la deixa sobre el mostrador esbufegant.

Joseph: Bon dia, vinc a portar l’ordinador.

Informàtic (amb la mateixa veu monòtona i amb la mirada perduda): Ah, si. Ja me’n recordo. Què hi ha?

Joseph: Segurament molts virus. Però no n’estic segur, però amb el fred segur que deuen haver mort.

Informàtic: Aquests tipus de virus no moren.

Joseph: Pobres ordinadors… ara ho entenc tot. I què hi haurà de fer?

Informàtic: Faré un anàlisi general i bla, bla, bla. Ara bé, sinó bla, bla, bla, s’haurà de fer un bla, bla, bla.

Joseph: Deu ser molt car, oi?

Informàtic: Vagament.

Joseph: M’ho temia. Per quan ho tindria?

Informàtic: Doncs ara no li ho sabria dir… Potser demà passat, o l’altre, qui ho sap…

Joseph: Per cert, quan ha dit que “vagament” serà molt car, quant vagament?

Informàtic: 158,40 euros…

Joseph (tallant-lo, escandalitzat i al llindar de l’atac de cor): Indeseable! Però que s’ha tornat boig? No m’ho pot fer això! Si gairebé és el què cobro! Aaahh!! (Comença a dir coses sense sentit delirant) Tinc una mongeta benvinguda a la borsa de Nova York! Suma la glòria que no tinc quartos. Urruti t’estimo! (Es desmaia)

Informàtic: …IVA no inclòs.

FI DEL SEGON ACTE

Això del desmai no va colar, però vaig aconseguir que l’informàtic em donés les sobres del seu arròs amb pèsols. El desenllaç de la comèdia de l’informàtic, en el pròxim post.

La comèdia de l’ordinador (primera part)

Aquests dies he tingut en Julià (el meu ordinador) espatllat. Quan passava un temps (poc, ja us ho dic ara) des que l’encenia, pataplam se’m bloquejava i au cuita corre som-hi cames ajudeu-me corre que correràs l’havia de reiniciar. Fart d’aquesta rutina, vaig optar per trucar l’informàtic. Vaig agafar el listín que va robar la meva dona al veí i he buscat la I, d’informàtics. Li he dit a les pàgines grogues que me’n busquessin un a prop de casa, perquè sinó l’he de portar molt lluny i el meu cotxe tampoc hi arriba, perquè ja comença a tenir una edat, però em fa pena canviar-me’l, perquè em porta molts records: aquella sortida a Els Hostalets de Balenyà on el meu nebot va rujar tot el què havia dinat, o aquella nit que hi vaig passar quan se’m va caure el gerro xinès de la meva dona.

Total, que he trucat l’informàtic:

ACTE 1

L’escena està tallada per la meitat. En una banda, JOSEPH és a casa seva, amb un ordinador fumejant i un escriptori desordenat. A l’altra, l’INFORMÀTIC menja un entrepà de llonganissa mentre mira un ordinador espatllat. JOSEPH es decideix a trucar, agafa les pàgines grogues i després de mirar-les una estona, truca.

Informàtic (amb veu pastosa i monòtona): Sí?

Joseph: Hola, bon dia. Escolti, que no sé què em passa a l’ordinador que quan passa un temps èquits (poc, ja li dic ara) se’m bloqueja sol.

Informàtic (amb la mateixa veu): Deu estar infestat de virus. Ha provat de passar l’antivirus?

Joseph: Ah, si! Vaig dir-li a l’Eduardo que me’l passés, però no me’l va passar.

Informàtic: Aleshores deu ser la font.

Joseph: La… la font? Quina font? No en tenim cap a casa, de font.

Informàtic: Parlo de la font d’alimentació de l’ordinador.

Joseph: Llavors clar que se’m bloqueja! Si no li dono de menjar!

Informàtic: Els ordinadors no mengen. Una font d’alimentació és un element dins de l’ordinador que bla, bla, bla, a més a més bla, bla, bla. És com si bla, bla, bla… Ho entén?

Joseph (sense entendre res): Ahaham… i llavors, què diu que li passa, a en Julià?

Informàtic: Jo crec que està enamorat de la Teresa. Ja fa temps que m’ho ensumo. Però quan la Raquel va quedar en coma i es va recuperar, es va veure obligat a estimar-la. No ho sé, però no crec que es casin. De totes maneres, diumenge ho veurem. Encara que crec que el casament no es farà.

Joseph: Oi que no? A casa meva també ho diem. Jo crec que des que la Teresa va arribar a Ventdelplà, en Julià se’n va enamorar. Si t’hi fixes, sempre és al seu costat.

Informàtic: Però perquè és amic.

Joseph: No et creguis. Quan en Farelo… com es deia?…

Informàtic: Genís.

Joseph: Això mateix. Doncs quan va passar tot allò d’en Genís, es va veure molt que en Julià es preocupava per ella.

Informàtic (es va animant): No cal anar tan lluny! Quan la Teresa va anar-se’n a relaxar-se a la muntanya, ell va aparèixer per allà darrere. I el petó! Jo crec que ella s’anava a suïcidar però va aparèixer ell.

Joseph: Segur?

Informàtic (rotund): De Calafell!

Joseph: I el meu ordinador, què?

Informàtic (torna al to de veu monòton d’abans): Ah, si. Doncs… porti-me’l i li faré una inspecció per veure què té. Tanquem a dos quarts de nou.

Joseph: Moltes gràcies, fins ara.

JOSEPH penja el telèfon, seu al sofà, s’aixeca i desconnecta els cables de l’ordinador.

FI DEL PRIMER ACTE

Continuarà a la segona part. Tot i que no sóc partidari de les segones parts. Sinó, vegin Pocahontas 2. O… SAW II. O el segon volum de l’Enciclopèdia Catalana (que va des de Amigó, Ramon Anglès fins a baga). O la reina Isabel II. Les segones parts són tan dolentes que els de Titanic van optar per no fer-ne cap. Però aquí estic jo per trencar aquest mite. La segona entrega del post La comèdia de l’ordinador pretén deixar el llistó més alt que la primera, però menys que la tercera (si n’hi ha, perquè això ho estic improvisant).

És Nadal

Aixosestafatalistes,

És per a mi motiu de profunda satisfacció felicitar-vos per Nadal, època en què els cors briden d'alegria i desborden felicitat.

Ara és hora d'estar en família, tocar la fibra sensible dels que ens envolten, i sobretot menjar i gastar. Menjar molt i gastar molt. Perquè amb sense gastar i amb sense menjar, el Nadal no seria com és. Imaginin-se, tan sols per un moment, que per la tele no ens induïssin al consumisme massiu de torrons, i de nova tecnologia, i de ves-a-saber-quantes-xuminades-més-que-en-la-nostra-punyetera-vida-ens-mirarem-perquè-ja-em-diran-vostès-què-en-faré-d'una-tela-que-serveix-per-embolicar-entrepans-si-mai-en-menjo-però-que-és-molt-ecològic-perquè-no-gastes-paper-d'alumini-i-contribueixes-a-millorar-el-medi-ambient.

Bon Nadal a tothom!!

UNA PERDI

T’estimo. Estic pensant en tu. Estic pensant en tu… però no vull pagar. Truca’m. Ja he rebut el teu SMS. Baixa a obrir-me la porta perquè l’interfono no funciona. Ja arribo. Que no arribes? Ja pots venir a casa meva. Lleva’t. Vés a dormir. Connecta’t al Feisbuc. M’estic avorrint i vaig fent perdudes a tort i a dret. Estic buscant el meu mòbil però m’he equivocat al marcar el número. Volia trucar una altra persona però t’he trucat a tu.

M'acaben de fer una perduda i no sé pas que volien.

Ciutadans de Catalunya, ja les tenim aquí!

Quan aquest migdia he tornat a casa després del desgast del matí, he notat certa atmosfera de felicitat. Escales amunt, la meva dona m’ha cridat:
- Joseph! Joseph! Quina alegria! –m’he sorprès; no la veia tan contenta des del dia que em van atacar les abelles d’un rusc al mig del bosc-.
- Què passa, Mary?
- Ja tenim les páginas amarillas i les páginas blancas!!
- I per això aquesta alegria? No t’entenc, cari…
- No és per això, home!
- Llavors?
- És que, a més a més, he robat les dels veïns del costat!
- Ospa! I per què, pobra gent? Què faran, ara, amb sense el seu llistín?
- Doncs no ho sé… però els he vist allà tan abandonats, tan sols, i amb el fred que feia, he decidit agafar-les,…
- Cleptòmana! Vaig a mirar si hi sortim!

Efectivament, he obert el llistín i he buscat la “E”, d’Èquits de Mar. Aleshores he buscat els cognoms que comencen per “B”, de Blonde, i sí, sí! Allà era jo: Blonde Stream, J. .............. xx xxx xx xx. M’ha fet tanta il·lusió! I he començat a buscar els meus amics. I la meva família. I hasta la gent que no em cau bé.

Per què ens emocionem tant quan arriben els llistins telefònics? Si després els tenim oblidats! Són misteris que mai es resoldran. Com per exemple, de qui surt la idea que hi surti l’Scooby-doo? Segurament, d’algun listín.

En un momento dao, soy el seleccionador

Johan Cruyff ha estat presentat com a seleccionador de la Selecció. En un momento dao, jo em pregunto: què passaria si jo fos el seleccionador de Catalunya? Vale, potser no aniria massa bé, però a mi m’agradaria. Automáticamente m’he posat a pensar. O més ben dit: a somiar.

Furufurufuruflú (musiqueta cutre que significa flashback)

Pensaria en la llista de convocats:
Per ocupar la porteria, l’Ernest Benach i en Santi Santamaria. Amb la seva tendència a l’àpat, no entrarien massa pilotes a la porteria.

A la defensa, vuit persones (quatre titulars i quatre suplents): el/la Carmen de Mairena (suposo que compta com un home), en Roberto Dueñas, l’Alícia Sánchez-Camacho (pot colar com a home, però el problema és convèncer-la perquè vingui a la catalana), en Koeman (sempre pot anar bé per la defensa), en Ramiro de Ventdelplà, en Tomàs Molina, en Tomàs del Cor (sí, sí! El violador), i finalment en Peris. Aquests vuit homes han estat triats perquè (per ordre): a) la seva fesomia no acaba de ser del tot agraciada; b) tenen experiència jugant; c) em faria gràcia veure’l jugant; d) tenen un caràcter dificilillu.

Al mig del camp, sis homes més: en Millet, en Puigcercós, l’alcalde de Santa Coloma, en Monràs de Ventdelplà, en Puyal i en Manel Fuentes. Han estat triats per a) astúcia; b) per despertar l’equip

De davanters, sis homes, també: l’Eduard Farelo, l’Eduard Punset, l’Eduard Boet, l’Eduard Estivill, l’Eduard Villacampa i l’Eduard Anglada (el de Majoria Absoluta). El criteri triat és que, a part de dir-se Eduard (que és un nom que m’agrada), aportaran moltes coses a l’equip (per ordre): a) agressivitat; b) (pa)ciència; c) informació del contrari; d) ens traurà la son de les orelles; e) juga a bàsquet, però es diu Eduard; f) teatro del bueno.

Ntonces, el táctica es muy fácil. Un 4-3-3. Els jugadors estarien ben col·locats (en el bon sentit de la paraula) fent pressió per la banda, mentre un pivot defensiu donaria més fluïdesa a la circulació del balón. No sé que redimonis he dit, però m’ha quedat es-tu-pendu!! El dibuix seria aquest:

Alineació titulart Alineació suplent

Furufurufuruflú (onomatopeia que vol dir que el flashback ja s’ha cabat)

Sort que sempre ens quedarà somiar!