Aquells petits plaers de la vida...

Escric aquest post en brut en un trn amb direcció èquits, en un dia èquits i a les 19:25. Al costat tinc un home italià llegint un llibre en italià (llògicament). "Ciao!!" Obro parèntesi. Ho dic per si canvia de lectura i prefereix llegir el que escric. Tanco parèntesi, cosa estranya en mi perquè sempre me'n descuido. Al davant, una dona jugant a la serpiente, i al seu costat, una senyora gran, àlias una vieja, dormint... aparentment. Epp!! Però... què és això?! Hi ha més gent al meu voltant, i a diferència de mi, van drets!!! "Hola, gent que va dreta al tren i mira lo que escric!!"

Mentre aquestes persones remuguen, rondinen i suspiren, un servidor de vostès es disposa a reflexionar. Sí! Un servidor també en sap, d'això! Començo a pensar en totes aquelles coses que fan que estiguem en pau amb nosaltres mateixos. Aquells moments en què, assegut en un "còmode" seient del tren, hom veu com altra gent no té la mateixa sort. Molts de vosaltres estareu pensant en alguns d'aquests moments. Heus ací un mins (bonic adjectiu manllevat de Toni Nadal i Francesc Mauri) recull dels meus petits plaers de la meva anònima vida:

1. Obrir la nevera i veure que hi ha xocolata amb ametlles per engreixar un regiment.
2. Despertar-te pel matí i veure que encara pots dormir un rato més.
3. Veure que el Reial Madrid continua tan malament com sempre.
4. Evacuar líquids corporals després d'una llarga espera. Torno a obrir parèntesi. Crec que el 99% de la població mundial opina com jo. L'1% restant té retensió de líquids o no sap apreciar el plaer d'una bona punts suspensius i millor que tanqui parèntesi.
5. Saber que aquell professor que et toca a la següent hora no ha vingut.

Moments que et fan sentir que la vida és plena de petits tresors (Oh! I que maco que m'ha sortit això!)

Després d'aquest post només em queda demanar-vos que escampeu el nom d'aquest bloc pertot arreu! Fem que tothom (excepte la Nina, que no la suporto) passi per aquí, i decidixi quedar-se.