Catalans, catalanes. Compatriotes tots.
Posem-nos drets. Avui tot el país (català, òbviament) està de dol. En molts indrets dels països catalans s’han pogut veure senyeres amb el seu rostre. Avui es commemoren els 31 anys de la mort d’un personatge que ha escrit el seu nom a la història de Catalunya amb lletres d’ort. Parlo, en efecte, com tots ja sabeu, del gran Lluís Pericot. No només Catalunya s’ha rendit al seu homenatge. A l’estranger també li han dedicat un emotiu record. Hom ha pogut veure com, des de Madrid, han passejat les forces armades amb la seva fesomia onejant al vent. Fins i tot han tingut el detall de portar-hi una cabra, com també sabeu, l’animal preferit de Lluís Pericot.
A Catalunya i a les Espanyes s’ha decretat dia de festa nacional perquè la gent no rendiria al 100% al treball. Hasta ha sortit el rei campetxano dedicant-li un discurs per tota la labort feta.
He vist gent manifestant-se per recordar-lo. He vist cases que han pintat la seva cara a la façana. He vist cues interminables de seguidors davant de casa seva per homenatjar-lo. He sentit J. M. Asnart llegir uns fragments de la seva autobiografia. No he sentit la Nina cantar fragments de la seva autobiografia.
Que maco que és aquest dia.
Visca Lluís Pericot! Visca les Pilars! I visca tots vosaltres!
Posem-nos drets. Avui tot el país (català, òbviament) està de dol. En molts indrets dels països catalans s’han pogut veure senyeres amb el seu rostre. Avui es commemoren els 31 anys de la mort d’un personatge que ha escrit el seu nom a la història de Catalunya amb lletres d’ort. Parlo, en efecte, com tots ja sabeu, del gran Lluís Pericot. No només Catalunya s’ha rendit al seu homenatge. A l’estranger també li han dedicat un emotiu record. Hom ha pogut veure com, des de Madrid, han passejat les forces armades amb la seva fesomia onejant al vent. Fins i tot han tingut el detall de portar-hi una cabra, com també sabeu, l’animal preferit de Lluís Pericot.
A Catalunya i a les Espanyes s’ha decretat dia de festa nacional perquè la gent no rendiria al 100% al treball. Hasta ha sortit el rei campetxano dedicant-li un discurs per tota la labort feta.
He vist gent manifestant-se per recordar-lo. He vist cases que han pintat la seva cara a la façana. He vist cues interminables de seguidors davant de casa seva per homenatjar-lo. He sentit J. M. Asnart llegir uns fragments de la seva autobiografia. No he sentit la Nina cantar fragments de la seva autobiografia.
Que maco que és aquest dia.
Visca Lluís Pericot! Visca les Pilars! I visca tots vosaltres!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada