Ciutadans de Catalunya, ja les tenim aquí!

Quan aquest migdia he tornat a casa després del desgast del matí, he notat certa atmosfera de felicitat. Escales amunt, la meva dona m’ha cridat:
- Joseph! Joseph! Quina alegria! –m’he sorprès; no la veia tan contenta des del dia que em van atacar les abelles d’un rusc al mig del bosc-.
- Què passa, Mary?
- Ja tenim les páginas amarillas i les páginas blancas!!
- I per això aquesta alegria? No t’entenc, cari…
- No és per això, home!
- Llavors?
- És que, a més a més, he robat les dels veïns del costat!
- Ospa! I per què, pobra gent? Què faran, ara, amb sense el seu llistín?
- Doncs no ho sé… però els he vist allà tan abandonats, tan sols, i amb el fred que feia, he decidit agafar-les,…
- Cleptòmana! Vaig a mirar si hi sortim!

Efectivament, he obert el llistín i he buscat la “E”, d’Èquits de Mar. Aleshores he buscat els cognoms que comencen per “B”, de Blonde, i sí, sí! Allà era jo: Blonde Stream, J. .............. xx xxx xx xx. M’ha fet tanta il·lusió! I he començat a buscar els meus amics. I la meva família. I hasta la gent que no em cau bé.

Per què ens emocionem tant quan arriben els llistins telefònics? Si després els tenim oblidats! Són misteris que mai es resoldran. Com per exemple, de qui surt la idea que hi surti l’Scooby-doo? Segurament, d’algun listín.

En un momento dao, soy el seleccionador

Johan Cruyff ha estat presentat com a seleccionador de la Selecció. En un momento dao, jo em pregunto: què passaria si jo fos el seleccionador de Catalunya? Vale, potser no aniria massa bé, però a mi m’agradaria. Automáticamente m’he posat a pensar. O més ben dit: a somiar.

Furufurufuruflú (musiqueta cutre que significa flashback)

Pensaria en la llista de convocats:
Per ocupar la porteria, l’Ernest Benach i en Santi Santamaria. Amb la seva tendència a l’àpat, no entrarien massa pilotes a la porteria.

A la defensa, vuit persones (quatre titulars i quatre suplents): el/la Carmen de Mairena (suposo que compta com un home), en Roberto Dueñas, l’Alícia Sánchez-Camacho (pot colar com a home, però el problema és convèncer-la perquè vingui a la catalana), en Koeman (sempre pot anar bé per la defensa), en Ramiro de Ventdelplà, en Tomàs Molina, en Tomàs del Cor (sí, sí! El violador), i finalment en Peris. Aquests vuit homes han estat triats perquè (per ordre): a) la seva fesomia no acaba de ser del tot agraciada; b) tenen experiència jugant; c) em faria gràcia veure’l jugant; d) tenen un caràcter dificilillu.

Al mig del camp, sis homes més: en Millet, en Puigcercós, l’alcalde de Santa Coloma, en Monràs de Ventdelplà, en Puyal i en Manel Fuentes. Han estat triats per a) astúcia; b) per despertar l’equip

De davanters, sis homes, també: l’Eduard Farelo, l’Eduard Punset, l’Eduard Boet, l’Eduard Estivill, l’Eduard Villacampa i l’Eduard Anglada (el de Majoria Absoluta). El criteri triat és que, a part de dir-se Eduard (que és un nom que m’agrada), aportaran moltes coses a l’equip (per ordre): a) agressivitat; b) (pa)ciència; c) informació del contrari; d) ens traurà la son de les orelles; e) juga a bàsquet, però es diu Eduard; f) teatro del bueno.

Ntonces, el táctica es muy fácil. Un 4-3-3. Els jugadors estarien ben col·locats (en el bon sentit de la paraula) fent pressió per la banda, mentre un pivot defensiu donaria més fluïdesa a la circulació del balón. No sé que redimonis he dit, però m’ha quedat es-tu-pendu!! El dibuix seria aquest:

Alineació titulart Alineació suplent

Furufurufuruflú (onomatopeia que vol dir que el flashback ja s’ha cabat)

Sort que sempre ens quedarà somiar!