Johan Cruyff ha estat presentat com a seleccionador de la Selecció. En un momento dao, jo em pregunto: què passaria si jo fos el seleccionador de Catalunya? Vale, potser no aniria massa bé, però a mi m’agradaria. Automáticamente m’he posat a pensar. O més ben dit: a somiar.
Furufurufuruflú (musiqueta cutre que significa flashback)
Pensaria en la llista de convocats:
Per ocupar la porteria, l’Ernest Benach i en Santi Santamaria. Amb la seva tendència a l’àpat, no entrarien massa pilotes a la porteria.
A la defensa, vuit persones (quatre titulars i quatre suplents): el/la Carmen de Mairena (suposo que compta com un home), en Roberto Dueñas, l’Alícia Sánchez-Camacho (pot colar com a home, però el problema és convèncer-la perquè vingui a la catalana), en Koeman (sempre pot anar bé per la defensa), en Ramiro de Ventdelplà, en Tomàs Molina, en Tomàs del Cor (sí, sí! El violador), i finalment en Peris. Aquests vuit homes han estat triats perquè (per ordre): a) la seva fesomia no acaba de ser del tot agraciada; b) tenen experiència jugant; c) em faria gràcia veure’l jugant; d) tenen un caràcter dificilillu.
Al mig del camp, sis homes més: en Millet, en Puigcercós, l’alcalde de Santa Coloma, en Monràs de Ventdelplà, en Puyal i en Manel Fuentes. Han estat triats per a) astúcia; b) per despertar l’equip
De davanters, sis homes, també: l’Eduard Farelo, l’Eduard Punset, l’Eduard Boet, l’Eduard Estivill, l’Eduard Villacampa i l’Eduard Anglada (el de Majoria Absoluta). El criteri triat és que, a part de dir-se Eduard (que és un nom que m’agrada), aportaran moltes coses a l’equip (per ordre): a) agressivitat; b) (pa)ciència; c) informació del contrari; d) ens traurà la son de les orelles; e) juga a bàsquet, però es diu Eduard; f) teatro del bueno.
Ntonces, el táctica es muy fácil. Un 4-3-3. Els jugadors estarien ben col·locats (en el bon sentit de la paraula) fent pressió per la banda, mentre un pivot defensiu donaria més fluïdesa a la circulació del balón. No sé que redimonis he dit, però m’ha quedat es-tu-pendu!! El dibuix seria aquest:
Furufurufuruflú (musiqueta cutre que significa flashback)
Pensaria en la llista de convocats:
Per ocupar la porteria, l’Ernest Benach i en Santi Santamaria. Amb la seva tendència a l’àpat, no entrarien massa pilotes a la porteria.
A la defensa, vuit persones (quatre titulars i quatre suplents): el/la Carmen de Mairena (suposo que compta com un home), en Roberto Dueñas, l’Alícia Sánchez-Camacho (pot colar com a home, però el problema és convèncer-la perquè vingui a la catalana), en Koeman (sempre pot anar bé per la defensa), en Ramiro de Ventdelplà, en Tomàs Molina, en Tomàs del Cor (sí, sí! El violador), i finalment en Peris. Aquests vuit homes han estat triats perquè (per ordre): a) la seva fesomia no acaba de ser del tot agraciada; b) tenen experiència jugant; c) em faria gràcia veure’l jugant; d) tenen un caràcter dificilillu.
Al mig del camp, sis homes més: en Millet, en Puigcercós, l’alcalde de Santa Coloma, en Monràs de Ventdelplà, en Puyal i en Manel Fuentes. Han estat triats per a) astúcia; b) per despertar l’equip
De davanters, sis homes, també: l’Eduard Farelo, l’Eduard Punset, l’Eduard Boet, l’Eduard Estivill, l’Eduard Villacampa i l’Eduard Anglada (el de Majoria Absoluta). El criteri triat és que, a part de dir-se Eduard (que és un nom que m’agrada), aportaran moltes coses a l’equip (per ordre): a) agressivitat; b) (pa)ciència; c) informació del contrari; d) ens traurà la son de les orelles; e) juga a bàsquet, però es diu Eduard; f) teatro del bueno.
Ntonces, el táctica es muy fácil. Un 4-3-3. Els jugadors estarien ben col·locats (en el bon sentit de la paraula) fent pressió per la banda, mentre un pivot defensiu donaria més fluïdesa a la circulació del balón. No sé que redimonis he dit, però m’ha quedat es-tu-pendu!! El dibuix seria aquest:
Alineació titulart Alineació suplent
Furufurufuruflú (onomatopeia que vol dir que el flashback ja s’ha cabat)
Sort que sempre ens quedarà somiar!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada