La comèdia de l’ordinador (segona part)

El meu ordinador estava espatllat i només tenia temps (poc, ja us ho torno a dir ara) per escriure quatre notes a tall d’esquelet del post. Així que després de telefonar l’informàtic i vaig portar en Julià (àlies l’ordinador) al tècnic.

ACTE 2

L’escena representa el local de l’INFORMÀTIC, que està menjant arròs amb pèsols en un túper mentre mira un ordinador espatllat. Entra en JOSEPH amb la torre en braços i la deixa sobre el mostrador esbufegant.

Joseph: Bon dia, vinc a portar l’ordinador.

Informàtic (amb la mateixa veu monòtona i amb la mirada perduda): Ah, si. Ja me’n recordo. Què hi ha?

Joseph: Segurament molts virus. Però no n’estic segur, però amb el fred segur que deuen haver mort.

Informàtic: Aquests tipus de virus no moren.

Joseph: Pobres ordinadors… ara ho entenc tot. I què hi haurà de fer?

Informàtic: Faré un anàlisi general i bla, bla, bla. Ara bé, sinó bla, bla, bla, s’haurà de fer un bla, bla, bla.

Joseph: Deu ser molt car, oi?

Informàtic: Vagament.

Joseph: M’ho temia. Per quan ho tindria?

Informàtic: Doncs ara no li ho sabria dir… Potser demà passat, o l’altre, qui ho sap…

Joseph: Per cert, quan ha dit que “vagament” serà molt car, quant vagament?

Informàtic: 158,40 euros…

Joseph (tallant-lo, escandalitzat i al llindar de l’atac de cor): Indeseable! Però que s’ha tornat boig? No m’ho pot fer això! Si gairebé és el què cobro! Aaahh!! (Comença a dir coses sense sentit delirant) Tinc una mongeta benvinguda a la borsa de Nova York! Suma la glòria que no tinc quartos. Urruti t’estimo! (Es desmaia)

Informàtic: …IVA no inclòs.

FI DEL SEGON ACTE

Això del desmai no va colar, però vaig aconseguir que l’informàtic em donés les sobres del seu arròs amb pèsols. El desenllaç de la comèdia de l’informàtic, en el pròxim post.